I DEL CEL VAN CAURE TRES POMES – NARINÉ ABGARIAN

L’Anatòlia és una dona abonyegada per les desgràcies que es refugia a la biblioteca del poble (amagant els llibres del comte Tolstoi, per qui professa un odi rotund); en Hovhannés es fuma el tabac de la seua collita enrotllant-lo amb el paper de la «premsa babaua» i de llibres vells, perquè no n’hi ha cap altre. I només són dos dels personatges inoblidables d’aquesta novel·la. Maran és un món que sembla que té els dies comptats, però aviat ens adonarem que, en realitat, aquest poble perdut al cim de la humanitat, en un racó del Caucas, està empès per una energia immortal. Premi Iàsnaia Poliana, fenomen editorial a Rússia i traduït a una vintena de llengües, la commovedora rondalla armènia de Nariné Abgarian arriba a casa nostra de bracet d’una traducció que fa obrir la gana.

«El món era bell i serè, el món s’alegrava i cantava com un infant que s’ha banyat i atipat després d’una llarga dormida. L’aire ressonava alt i clar, l’aire vessava i s’escolava gota a gota. L’aire planava, amarava, onejava, esquitxava, bategava i… feia pudor.»

«Heu de llegir aquest llibre. És un bàlsam per a l’ànima.»
—Liudmila Ulítskaia

«Encantadora. Els personatges de llengua esmolada d’Abgarian ofereixen una instantània de la passió per narrar del poble armeni.»
—Calvert Journal

«Aquest llibre va ser un amor a primera vista. I quan Comanegra s’hi va engrescar l’alegria va ser doble: pel plaer de traduir-lo i pel deler que els lectors també se n’enamoren.»
—Marta Nin

PREMIS

Traducció reconeguda pel Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.
Premi Nollegiu Narrativa a millor obra traduïda.

Club de Lectura 15/07/2024