REPTE LECTOR SETEMBRE
Per al mes de setembre vos proposem la lectura d’un clàssic o un llibre escrit abans de la data del vostre naixement.
RETO LECTOR
Para el mes de septiembre os proponemos la lectura de un clásico o un libro escrito antes de la fecha de vuestro nacimiento.
SEPTEMBER READER CHALLENGE
For the month of September we suggest you read a classic or a book written before the date of your birth.
El mes de setembre he llegit un llibre que m’ha fascinat, “A sangre fría” de Truman Capote.
El 15 de novembre de 1959, en un poble xicotet de Kansas, els quatre membres d’una família van ser assassinats dins de sa casa. Aparentment els crims no tenien motiu i no es van trobar als assassins fins cinc anys després, que van ser empresonats i ahorcats.
El llibre comença descrivint les personalitats de cadascun dels membres d’esta família. Es tracta d’una típica família nord-americana de finals dels anys cinquanta: treballadora, apreciada per la seua comunitat, tranquil·la, religiosa, i sobretot sense cap enemic conegut.
Paral·lelament, també descriu els assassins i com es preparen per cometre els assassinats. Es tracta de dos joves estafadors i lladres de poca monta, pertanyen a famílies desestructurades, on han patit infanteses difícils. Són una combinació d’intel·ligència i d’estupidesa, de salvajisme i de sensibilitat. També d’una reprimida pederàstia, per part d’un d’ells. Se’ls descriu com a criminals psicòpates.
Des del principi sabem qui va a morir i que va a cometre els crims, al llarg de la història anem coneixent el perfil de cada personatge, sobretot el psicològic dels assassins. S’evidencia la contraposició i la hipocresia de la societat nord-americana, amb dos sistemes de valors i de formes de vida oposats.
Este llibre m’ha fet reflexionar sobre la complexitat dels processos psicològics i de les conseqüències que se’n poden derivar, i de la importància que tenen els primers anys de vida d’una persona en el camí que seguirà conforme va creixent. Després de múltiples entrevistes amb els assassins, Capote va escriure “el ressentiment i la frustració són enemics terribles que carregues amb tu allà on vages i, a la llarga, es tornen mortífers com a bales”.
També ens fa pensar sobre la pena de mort. Combaten amb salvatgisme un fet salvatge, però tot i això hi ha moments en què els desitjos de venjança de la societat fan que es justifique i es defense. En els últims moments d’un dels condemnats, va dir: “Crec en la forca, sempre que no siga jo el penjat”.
Molt recomanable.
Quan vaig acabar el llibre, em vaig quedar tan penjada d’ell que vaig buscar la pel·lícula al youtube. També molt recomanable, una peli en blanc i negre amb el típic so de “crish crish”
De no haber sido por el Repte Lector de nuestra biblioteca, no me hubiera decidido a hacer lo que hacía mucho tiempo deseaba pero iba postergando: introducirme aunque sea un poco en la obra literaria de Vicente Blasco Ibáñez.
Y puedo decir que me ha resultado muy interesante y enriquecedor conocer su prosa tan descriptiva y detallista de esta tierra y su gente en uno de esos momentos duros de la Historia que imprimen carácter a un pueblo.
Tanto “Cañas y barro” como “La barraca” han quedado para siempre en mí, y la Albufera y la huerta valenciana ya no serán solamente un bello paisaje.
Hola.
Este mes he llegit “Cumbres borrascosas”, de l’escriptora Emily Brontë.
He de dir que no m’agradat ni he gaudit de la seua lectura. No sé si tenia una idea equivocada i això m’ha influït.
Entenc que has de contextualitzar l’època en que es desenvolupa…però no he pogut gaudir.
Valore el treball de l’escriptora per la dificultat inherent de ser dona i molt jove (crec que no tenia 30 anys encara) en eixe temps, però no puc valorar res més.