La lectura d’aquest recull de Maria Josep Escrivà ens transmet una immensa sensació de calma. Els seus versos són balsàmics i ens acosten a imatges d’aigües quietes, natures mortes, estalactites lentes, flors efímeres, llevat que fermenta i ulls nous que brollen en troncs antics de garrofer.
La serenitat, com ja anuncia el títol, és la nota dominant de l’obra. L’autora sembla haver dipositat el missatge dels seus poemes dins d’una ampolla de vidre que ha llançat al mar, amb la confiança i la paciència que algun dia arribarà a les mans d’algú.
Nosaltres, com a lectors, ens hi aboquem a la recerca d’un parèntesi, d’una pausa enmig del ritme quotidià. I descobrim que les seues paraules són com bulbs i arrels que creixen silenciosament sota terra, capaces d’esquerdar, amb una força imparable, fins i tot el ciment més dur del nostre dia a dia.
Club de Lectura 21/12/2026




