La terra que ens va veure créixer guarda les nostres petjades, però només Cometierra té el do d’engolir-la i saber on estan els que ens falten.
Ho va descobrir sent xicoteta, quan va menjar terra per primera vegada i en una visió va entendre que el seu pare havia assassinat a la seua mare. Quan en el barri s’assabenten del seu poder, les portes de la seua casa s’omplin de famílies desesperades per saber què va passar amb les seues filles, les seues germanes, les seues mares. Mentre es converteix en un canal sagrat entre els vius i els morts, cada visió la sumeix en una espiral de vides truncades i de dolor alié que ningú podria suportar.
Un do pot ser una condemna, però entre l’espante i la ràbia s’obrin pas l’amor i la lluita per la justícia, i, tal vegada, en cada grapat de terra ella aprén també a sembrar un lloc per als vius.
Club de Lectura 11/05/2026
