El carrer Boamit, on està situat l´Ajuntament de Potries, presenta un traçat  sinuós, i amb evidents reminiscències del passat àrab del poble. Rep el nom d´una família de moriscos benestants, comerciants de sucre, documentats a Potries al segle XVI.
Boamit en àrab correspon al nom de Miquel. Es diu que Miquel era el cap d’un llinatge de llauradors rics moriscos que, com els seus correligionaris més pobres, hagueren d’abandonar les seues cases forçadament el 1609. Com és ben sabut, el seu nom ha perviscut en la toponímia urbana del poble. La riquesa de Miquel i de tota la família dels Boamit descansava en la comercialització de productes agrícoles. Formaven part dels prohoms de la comunitat, una reduïda elit que, des del punt de vista econòmic, poc tenia a veure amb la resta de la comunitat. Aquesta mena de mercaders rurals feia arribar els productes de la mateixa collita o comprats a la comarca a València i, fins i tot, fora dels límits del país, a l’Aragó.

El llavador de l’església és testimoni viu de la cultura i l’ús de l’aigua al nostre poble, va estar cobert fa uns anys amb una estructura de formigó, segurament per raons de salubritat. Aquesta coberta s’ha eliminat per poder visualitzar de nou aquest vell safareig urbà i sentir el rumor de l’aigua.
El llavador aprofita l’aigua de la séquia del Rebollet, sent un dels llavadors públics on acudien els veïns per rentar la roba o escurar la vaixella. Com el de la carretera, disposa d’un banc inclinat per llavar, aprofitant un dels murs del caixer, així com el nivell inferior per poder llavar i rentar la roba sense agenollar-se, però aquest ha perdut la coberta metàl·lica sobre bigam de fusta i columnetes de ferro que el caracteritzava.