Riu Serpis:

El riu Serpis i el seu entorn, entre Alcoi i la desembocadura a Gandia, està declarat Paratge Natural protegit de la Comunitat Valenciana. Posseeix una longitud de 50 quilòmetres i una superfície aproximada de 10.000 hectàrees, és un espai singular pels seus valors paisatgístics, ecològics i culturals, derivats d’una relació històrica harmoniosa entre l’home i el medi natural.

Els pobles d’aquest ampli territori, agrupats davall el fil conductor del riu, dibuixen un itinerari cultural on el paisatge es transforma en història. Aquesta relació es manifesta, a la integració dels pobles i camins en el paisatge, als bancals agrícoles que acompanyen la topografia natural i la ressalten, als singulars sistemes hídrics derivats del riu i l’arquitectura per ells generada, o bé al respecte històric cap als elements topogràfics que conformen la identitat del lloc, com ara vessants, crestes de muntanyes o fites topogràfiques.

El riu està limitat per les serres de Mariola i Benicadell al nord i les serres de la Safor, la Cuta, Alfaro, Serrella i Aitana al sud, aquest tram del Serpis situat entre les províncies de València i Alacant actua, en termes ecològics i territorials, com a element connector entre la muntanya i la costa, configurant un excepcional mosaic d’ecosistemes i paisatges. Així, el riu una vegada ha abandonat el seu angost pas per la zona muntanyosa, a través dels espectaculars paratges del barranc de l’Infern al Racó del Duc, arriba a la planura pel terme municipal de Vilallonga. És en aquest lloc on el riu s’eixampla i perd desnivell, a la vegada que va excavant un llit cada vegada més profund, amb amplis meandres que deixen espectaculars gorgs curulls de vida.

Hi ha espècies faunístiques aquàtiques de gran interés, com ara la gamba gavatxa (Dugastella valentina), el caragol aquàtic (Melanopsis dufouri), la bagra ibèrica (Leuciscus pyrenaicus) i el barb comú (Barbus bocagei), entre altres més comunes. Els vessants muntanyosos i el canó fluvial mostren multitud d’aus com l’àguila reial (Aquila chrysaetos), l’àguila de panxa blanca (Hieraetus fasciatus), el duc (Bubo bubo) i el blauet (Alcedo atthis).

De la vegetació de ribera que apareix al costat del llit del riu Serpis destaca el xop (Populus nigra) i en menys proporció l’àlber blanc (Populus alba), els dos caducifolis. Diverses espècies de salzes (Salix eleagnos, S.fragilis) estan també presents en alguns trams del riu, així com l’abundant baladre (Nerium oleander). Juntament amb aquest resulta fàcil trobar el tamariu o tamarinde (Tamarix gallica) i l’esbarzer (Rubus ulmifolius). Seguint el curs del riu, abunden les formacions monoespecíficas de canya (Arundo donax) i, molt prop del corrent, apareix el canyís (Phragmites australis), un tipus de canya més estilitzada que requereix la presència d’aigua. Ocupant el mateix nínxol ecològic del riu és fàcil trobar l’espadanya o bova (Typha latifolia) i a la vora és freqüent veure els créixens (Roripa nasturtium-aquaticum), l’api bastard (Apium nodiflorum) i, engrunsant-se a favor del corrent, les espigues d’aigua (Potamogeton natans i P. pectinatus).