CASSOLERIA D’ÀNGEL DOMÍNGUEZ:

La terrisseria d’Àngel Domínguez és l´últim testimoni de l’activitat terrissera desenvolupada a Potries durant segles, activitat que descriu la manera de viure i treballar dels nostres avantpassats, així com el seu llegat cultural. Aquesta tradició mil·lenària i forma de viure posa punt final amb la mort d’Àngel Domínguez el 1983, l’últim terrisser en actiu a la població.

Façana del Museu-Cassoleria d’Àngel Domínguez.

Se situa en un sector del nucli urbà on es localitzaven diverses terrisseries, fins a un total de cinc documentades al principi del segle XX, que igual que el sector situat entorn de l’antic carrer Terrisseria, significaven els límits externs de l’antic nucli urbà consolidat, donat el caràcter contaminant d’aquesta indústria.

L’edifici, construït a la fi del segle XVIII, és una casa de dues plantes amb dos cossos i pati interposat. Aquesta amaga baix l’aparença d’una casa de poble tradicional, un gran taller i forn de terrisseria.

L’entrada a la habitatge presenta l’aspecte de qualsevol casa rural de l’època, amb una estança central amb habitacions als dos costats. A la primera navada se situaven els dormitoris.

Continuant endavant, a la segona crugia trobem el centre neuràlgic de la vida familiar que ens permet rememorar com era la vida tradicional al voltant d’una taula i el foc de la llar, on les tradicions orals es transmetien de generació en generació.

 

L’espai domèstic, la cuina-menjador-saló.

Ocupa la totalitat de la segona crugia, i disposa dels elements immobles originals de la casa, com la llar amb la ximenera, la cuina, els armaris del rebost o la canterera, que al costat dels mobles, eines i objectes ens ha permès recrear l’ambient del lloc més vital de la casa, que tenia la funció tant de cuina com de menjador i saló. Es desenvolupen activitats com cuinar, menjar, educar, conversar i jugar.

A la tercera crugia trobem el taller, on es reuneix un conjunt d’aparells i eines propi del procés de producció com el banc i torn de peu, el banc del torn elèctric, el motor elèctric i les transmissions, o el molí elèctric de vernís. També trobem a la part esquerra de la crugia l’ingrés a una petita sala anomenada dipòsit del fang, on s’emmagatzemaven les plaques del fang decantat a les basses.

L’espai de l’artesà. El torn de peu.

Més endavant, en travessar la zona del taller eixim a un pati on trobem les bases de decantació i el forn, situat al fons del pati. Les basses de decantació són dos, una, la més alta, és més petita i és on s’aboca el fang i l’aigua, i l’altra més gran i més baixa on arriba el fang mesclat i filtrat per xafigar-lo posteriorment.

Imatge de les basses de decantació del fang.

A continuació trobem el forn on es couen els perols, cassoles, vidrioles i altres elements de terrissa. Un element fonamental en la indústria terrissera. Està situat al fons del pati, és de tir vertical, també denominat “morú”. Està construït amb rajola massissa, disposa d’un gruixut mur de maçoneria i morter de calç a la part frontal, i dues parts, clarament diferenciades, comunicades a l’exterior per una escala.

La cambra de foc, situada a la part inferior, és un espai rectangular cobert amb una volta de canó perforada, i amb una petita obertura a l’extrem per introduir la llenya i fer el foc. Per damunt se situa la cambra de cocció, espai més menut, circular i cobert amb una cúpula també perforada on, a través d’una obertura, es dipositava l’obra de terrissa per la cocció.

A la imatge observem el forn del terrisser.

La planta superior de l’edifici és una cambra diàfana, elevada mitjançant pilars i arcs cecs, sense separacions internes i amb una coberta altíssima a dues aigües. L’últim terrisser, Àngel Domínguez, va elevar el sostre una planta més amunt amb la intenció de crear un espai on els seus fills pogueren viure en un futur, però en adornar-se que els seus fills no continuarien l’ofici de terrisser, no va continuar amb les obres, encara que es pot apreciar perfectament l’elevació del sostre amb la creació de la cambra que no va ser acabada més amunt. Actualment alberga la sala d’exposició amb tota la col·lecció terrissera de la història del nostre municipi.

Exposició museogràfica a la cambra superior de l’edifici.