Calvari – Ermita

1.- DESCRIPCIÓ DEL CONJUNT ARQUITECTÒNIC:

L’ermita es localitza en el cim d’un xicotet monticle, de 137 metres d’altitud, al sud-est de la població. El seu entorn està qualificat de protecció oficial, pel seu valor ambiental i paisatgístic, en les Normes Subsidiàries de Potries.

Un costerut camí flanquejat de xiprers, on se situa el Calvari, permet l’ascensió des del nucli urbà fins a l’ermita. Empedrat i escalonat, és un camí amb un pendent accentuat. En el tram superior, el camí es bifurca i es corba fins a desembocar en una placeta semicircular que se situa davant de l’edifici de l’ermita. La plaça està tota envoltada per una barana de maçoneria, amb lloses de pedra calcària en la part superior, i constitueix una vertadera balconada sobre l’horta amb unes magnífiques vistes.

Va estar construïda pels veïns del poble sota la direcció de l’arquitecte Carlos Spain a mitjan segle XIX, encara que amb anterioritat, al conjunt del Calvari hi havia una petita construcció que des de l’any 1799 albergava la imatge del Crist. D’això ens parla un llibret publicat al segle passat, pel fill de Potries, escolapi i pedagog, Fernando Garrigós, titulat: “Historia septenario y gozos a Cristo Señor Nuestro crucificado en la milagrosa imagen que con el nombre de la Agonía se venera en el Ermitorio del Calvario de Potries”.

L’ermita del Santíssim Crist de l’Agonia.

L’ermita reprodueix, a petita escala, els models arquitectònics neoclàssics que es prolonguen durant la primera meitat del segle XIX seguint les premisses que dicta l’Acadèmia de Sant Carles de València. Les obres s’iniciaren l’any 1854, any que diu la tradició la intercessió del Crist va salvar la població d’un brot de còlera, i s’hagueren de prolongar fins més enllà de l’any 1861,  ja que aquest any l’ajuntament decideix traslladar el Crist a l’església dels Sants Joans per acabar la capella major de l’ermita. Hi ha una inscripció a la façana on apareix la data de 1865 com a possible finalització del temple.

La planta de l’edifici és un quadre de 15 metres de costat, on hem de distingir el temple pròpiament dit, que ocupa la part central, i dues dependències annexes que s’adossen longitudinalment als laterals del temple. La seua planta presenta una disposició de creu grega inscrita en un rectangle, transsagrari i un atri o vestíbul als peus. Exteriorment, l’aspecte de l’Ermita és compacte, suavitzat pels jocs que creen els volums arquitectònics visibles a l’exterior, i que es corresponen amb l’original distribució dels espais interiors.

La façana és d’una sòbria i elegant concepció neoclàssica, on la disposició simètrica de les obertures alleugereixen la seua robustesa i creen un delicat joc de massissos i obertures, de llums i d’ombres. Les naus es cobreixen amb volta de canó i faixons i en la intersecció de la nau amb el creuer s’eleva una cúpula amb tambor octogonal sobre petxines.

La plàstica arquitectònica domina sobre la decoració. Les pintures de l’interior són obra del pintor Luís Téllez-Girón i Belloch. També hem de comentar que a l’altar major es disposa una fornícula central que alberga la imatge del Crist de l’Agonia, talla policromada del segle XVIII.

EL CALVARI:

La pujada del calvari a l’ermita de Potries.

A partir del segle XV van sorgint a Europa els primers calvaris amb el seu corresponent viacrucis, encara que a les nostres terres es desenvolupen majoritàriament al segle XVIII. Aquests calvaris reproduïen en l’àmbit local el camí que Jesús va fer durant la seua passió, des del palau de Pilat fins al Gòlgota. Així, els cristians que no podien pelegrinar a Terra Santa, tenien a casa seua la via sacra. El camí del calvari s’acompanyava de les catorze estacions, que solien ser capelletes d’obra, normalment ornades amb plafons ceràmics on es representaven les distintes escenes de la Passió, a les quals el creient es podia detenir a fi de reflexionar i pregar.

El Calvari de Potries està constituït per un conjunt de construccions fetes amb rajola massissa, de base rectangular i uns dos metres d’alçària, que s’alineen al costat dels xiprers que flanquegen el camí empedrat de la pujada a l’ermita. Apareixen rematades per uns sinuosos i elegants frontons amb volutes i coronats amb una creu, tot elaborat amb terrissa feta a motlle als rajolars de la família Aznar de Potries. Totes disposen al davant de plafons ceràmics amb les estacions del calvari.

Aquest calvari ja existia a les darreries del segle XVIII perquè tenim constància documental que en 1799 es construeix un nou casalici per albergar la imatge del Crist de l’Agonia. Durant la Guerra Civil (1936-39) es va consumar la destrucció dels plafons ceràmics d’aquest calvari, substituïts tots l’any 1954, any de celebracions pel centenari del Crist, moment en el qual suposem que es va donar l’aspecte actual a les estacions.

Observem una de les estacions del calvari de Potries.

Un any sí, i l’altre també, els veïns del poble baixen en processó pel camí del calvari les imatges que es troben a l’ermita, el Crist de l’Agonia i la Divina Pastora. Així, amb la tradicional i pintoresca Processó de la Baixà, s’inicien les festes Majors de Potries, als darrers dies del mes d’agost, encara que antigament les festes se celebraven al mes d’octubre. Les imatges romandran a l’església parroquial fins al darrer dia de festes, quan tornen a pujar pel mateix camí fins a l’ermita, a la Processó de la Pujà.

2.- EL SANTÍSSIM CRIST DE L’AGONIA I FESTES:

En els últims anys del segle XVIII vivien a Potries Bautista Fuster i la seua esposa Teresa Morant. Enmig de la seua escassa fortuna conservaven, amb eixa veneració que les famílies consagren als objectes que van heretar dels seus pares, una imatge d’alabastre amb el títol de Crist de l’Agonia. Bautista Fuster va morir el 27 de juny i la seua esposa el 14 de novembre de l’any 1799, sucumbint aquesta última a la terrible malaltia de la tisi. Seguint les preocupacions vulgars de l’època, es van traure de la casa mortuòria el mateix dia de la defunció de la dona, tots els mobles, que junt amb la imatge, havien de ser past de les flames, perquè no es propagara l’epidèmia.

Es trobava present un home anomenat Tomás Jiménez, natural de Caravaca i veí de Potries, qui desitjant salvar la imatge del Crist, la va demanar als encarregats de la crema. Però era tan profunda la preocupació, que només després de pregar i lluitar un bon espai de temps, va aconseguir a la fi que li l’entregaren, però complint amb l’ordre de l’Alcalde, no es va atrevir a portar-la a sa casa, i va ser necessari col·locar-la en el casalici de l’última estació del Calvari. El bon Jiménez, auxiliat per la seua dona Josefa Castillo, va aconseguir construir una xicoteta capella per allotjar-la.

Les obres de l’ermita no es van emprendre, no obstant això, fins que va arribar l’any 1854 i, amb ell, la terrible malaltia de la còlera, que tan profundes empremtes ha deixat sempre en la nostra província. Potries va ser tal vegada el primer poble envaït, a pesar de la seua situació topogràfica. Va començar a demanar el poble que abaixaren la referida imatge, i el senyor capellà va accedir sense resistència a la piadosa demanda. Al cap de poques hores tots els veïns havien ocupat l’església parroquial, on havia d’organitzar-se una important pregària de penitència. Va eixir la processó pels carrers del lloc portant la imatge, vestint el senyor capellà una capa domicili i portant al coll una soga nugada. Els fidels van seguir el seu exemple, i durant la processó va expirar l’última víctima. La fe els havia salvat i la protecció de la Sagrada Imatge quedava evidenciada. Llavors començaren les noves obres, a pesar dels obstacles que oferia el terreny, i sobretot a que la pobresa era general.

Res d’açò va espantar l’Ajuntament i els majors contribuents, que en junta celebrada un 15 d’octubre, van aprovar la formal continuació dels treballs. Cada veí es va convertir en peó, i pobres i rics van contribuir en la conclusió de l’obra, acabant en dotze anys una obra magnífica sense més recursos que la fe d’un poble i la mà de la caritat.