Restes Arqueològiques

Eneolític – Edat del Bronze

El terme de Potries presenta vestigis arqueològics que donen testimoni de la presència de comunitats humanes, almenys des de l’edat del Bronze. És molt probable que els orígens de la ceràmica a Potries es remunten al Neolític, fet confirmat per l’existència d’un jaciment arqueològic d’aquesta època a la muntanya dels “Penyascos” i d’una necròpolis associada, situada al pla, prop del riu Serpis. La primera referència escrita d’aquest jaciment es deu al veí de Potries, metge rural i arqueòleg aficionat, Simeó Peiró Frasquet. A mitjan segle XX informa d’un primer jaciment a la partida Casa Fosca-Horteta associat als ritus funeraris de l’eneolític, és a dir, ens documenta una necròpolis o cementeri amb una cronologia d’entre 2.500 i 1.500 anys abans de Crist, amb tombes tipus túmul, restes òssies humanes i material lític, destacant tres destrals de pedra polida. Igualment, en aquest mateix jaciment de la necròpolis, situa l’aparició de diversos fragments d’un mateix objecte de ceràmica negra amb una decoració incisa representant motius geomètrics, bandes, triangles. També arreplegà una xicoteta polsera feta amb petxines, apareguda a la Casa Fosca al costat de fragments de ceràmica llisa.

Tenint en compte l’emplaçament geogràfic, les estructures comentades i les restes materials, pareix que estem davant d’un poblat de l’edat del Bronze Valencià amb una cronologia entre el tercer i segon mil·lenni abans de Crist, el qual s’estenia des del cim del tossal dels Penyascos, i segurament també el tossal de la Marta. A continuació fa referència a una troballa fortuïta a la muntanya de Penyascos, que pensem està culturalment i cronològica relacionada directament amb la necròpolis del pla. Es tracta d’un fons de cabanya on van aparèixer junt a les restes d’un mur de pedra, unes maces de pedra polida i altres utensilis igualment de pedra, però també dos bols de ceràmica feta a mà sense coure, als costat de diferents restes de ceràmica, amb les quals van reconstruir un atuell llis sense decoració, de 40 cm. de diàmetre i 22 de profunditat, que disposava de dues anses a cada costat, una situada en horitzontal i l’altra en vertical. Continuant pels vessants dels turons, fins a la planura, abans de la riba del riu, lloc aquest últim també utilitzat com hem vist pel soterrament dels membres de la comunitat. Potser, algun membre d’aquests primers grups assentats al nostre territori durant el tercer mil·lenni abans de Crist, cultivaria les terrasses naturals que s’estenen des dels turons cap a la planura i el riu; segurament caçaria, pescaria o pasturaria el seu ramat al salvatge territori circumdant; però també, degué aprofitar les bones terres i l’aigua que tenia al seu abast per fabricar objectes ceràmics, formava part del seu bagatge cultural des de feia temps. És per això que els considerem els primers terrissers a Potries.

Restes Arqueològiques de la “Campina-Catorzena”

El jaciment de la Campina-Catorzena documenta la intensa romanització dels espais rurals mediterranis al segle I dC. Unes magnífiques condicions geogràfiques, de fèrtils planures i aigües, al costat d’unes condicions climàtiques favorables, possibilitaren l’assentament de nombroses vil·les agropecuàries a la Safor.

Encara que hui molt arrasada, a la vil·la de la Campina-Catorzena cal suposar-li un espai edificat noble com a residència del propietari, al costat de diverses dependències i annexos, com les cases dels servents, els magatzems, corrals, el cup o l’almàssera; però, sobretot, la terrisseria, de la qual queden restes evidents a la partida de la Catorzena.

Aquesta se situa en la riba dreta del riu Alcoi, on els dipòsits de les terrasses fluvials són argiles roges de qualitat, aptes pel seu aprofitament com a matèria primera. La seua producció més representativa va ser la d’àmfores destinades al transport i comercialització del vi i l’oli local, que a través de la mar arribaven en vaixell fins a la península d’Itàlia i Roma. Els tipus més freqüents són els contenidors de vi, producte que degué ser la base de l’economia de la vil·la, mentre que les àmfores per a l’oli estan menys representades, el que fa suposar una producció més restringida d’oli. A més, el registre arqueològic documenta la producció de materials de construcció: teules, rajoles, tubs, etc. així com una àmplia mostra de tipologies de ceràmiques comunes. Són també abundants els fragments de ceràmiques importades i de luxe, sobretot de ceràmica sigil·lada.

Restes Arqueològiques al nucli urbà de Potries

Cap als segles XV i XVI Potries estaria habitat exclusivament per musulmans i estructurat per un nucli urbà d’aproximadament cent cases agrupades al voltant de l’actual Plaça de l’Església, inclosos els carrers de Dalt i Boamit, delimitat al nord pel traçat de la séquia del Rebollet, al sud pel carrer de Dalt, a l’oest pel carrer del Cup i a l’est pels carrers Abadia Vella i Enguix. Eixint del nucli de cases en direcció est,  cap a la Font, se situaria el cementiri musulmà ocupant l’espai de l’actual plaça del País Valencià, estenent-se fins al barranc, que des dels tossalets desaiguava cap al nord. Creuant el barranc ens trobaríem amb la “cantereria”, com un espai artesà, edificat a manera de ravalet, extramurs del poble.

Descobriments d’abocadors de restes ceràmiques en l’avinguda de la Constitució (antic carrer Barranc), així com en el carrer Sant Joan Baptista de Potries, testimonien la producció terrissera a Potries.

Tot això ha estat corroborat després de la interessantíssima excavació d’urgència realitzada al carrer Sant Salvador l’any 2000, tot just a l’espai que ocupava l’antiga cantereria del senyor. Les fonts documentals ens parlen de la “cantereria” que com a regalia contribuïa als ingressos de la Senyoria, per tant era monopoli econòmic del senyor, i estava especialitzat en la fabricació d’objectes ceràmics. L’excavació arqueològica ens permeté documentar una part del sector dels forns. Aquests, de planta rectangular, se situaven excavats aprofitant el desnivell d’un terreny argilós, que quedava endurit per l’acció del foc, i estarien segurament alineats per un estret carreró d’accés a aquests. Disposaven de dues càmeres superposades, la de foc i la de cocció i, un d’ells, apareixia totalment reblit de materials ceràmics. Es tracta d’una producció conjunta de ceràmiques de foc i taula, bescuitades i amb coberta vítria, ceràmiques comunes i pintades, a més de formes de sucre i porrons per a abastir les factories de transformació i refinatge de la canya de sucre a la comarca. Els tipus i tècniques empleades ens remeten a una producció consolidada i característica entre la segona meitat del segle XVI i la primera del segle XVII. Amb tot volem destacar la quantitat de formes de sucre, grans i menudes, així com els porrons produïts fins al segle XVII a Potries que, al costat dels d’Oliva, constitueixen una singular producció terrissera al context comarcal.