CASA AJUNTAMENT:

L’Ajuntament de Potries és un magnífic exponent de l’arquitectura  senyorial del segle XVII al nostre àmbit rural. Aquest edifici està situat al carrer de Boamit 28. La casa que es conserva va ser construïda entre els últims anys del segle XVI i la primera dècada del XVII, sabem que  l’any 1611 es pretenen revocar els establiments fets sobre la casa a favor de Pere de Borja i Centelles, segon fill del V Duc de Gandia Carles de Borja i la V Comtessa d’Oliva Magdalena Centelles.

De fet, un document datat l’any 1611 cita Pere de Borja i Centelles, governador de Gandia, com propietari al lloc de Potries “d’una casa gran i nova, amb moltes sales, tan bona com la millor de totes les que posseeix la senyoria’’. Pere de Borja i Centelles va ser el segon fill del matrimoni entre el duc de Gandia, Carles de Borja, i la comtessa d’Oliva, Magdalena Centelles. El matrimoni entre Carles i Magdalena unificà dues importantíssimes possessions senyorials. Serà l’any 1595 quan els Borja incorporen als seus dominis els del comtat d’Oliva, mitjançant matrimoni. Creiem que la casa nova del document és el magnífic edifici de l’actual Ajuntament de Potries, i és evident que ha estat construït de nova planta entre l’any 1595 i 1611, segurament per qüestions merament econòmiques, relacionades amb el control i fiscalització d’un conjunt de propietats que, des d’aleshores, els Borja havien d’administrar.

A la imatge de l’esquerra observem la façana principal de l’ajuntament al seu ingrés pel carrer Boamit. L’ajuntament conserva l’estructura original així com d’alguns singulars elements: les reixes de ferro forjat a la façana, els magnífics paviments ceràmics policromats amb paral·lels al Palau Ducal de Gandia o al Saló de Corts del Palau de la Generalitat de València.

Alguns dels elements decoratius propis del renaixement tardà i la qualitat de certs materials emprats en la construcció el vinculen a les classes dirigents i adinerades de l’època.

La fàbrica és bàsicament de tàpia mixta amb rajola, a excepció de la base de la cantonera de la façana principal, feta amb carreus de pedra. Disposa d’una planta en forma de U, amb un cos principal de planta baixa, primer pis, cambra i coberta a dues aigües de teula àrab; encara que aquest cos principal articula quatre dependències més superposades, dos a cadascun dels extrems de l’edifici.

Les dues primeres se situen entre la planta baixa i el primer pis, a manera d’entresòl, amb accés directe des de l’ampli vestíbul mitjançant elegants escales decorades amb rajoletes del mocadoret. Les segones se situen entre el primer pis i la cambra. Aquesta disposició de les dependències de l’edifici es correspon amb els buits de la façana principal. Situa un pati rectangular a la part posterior, flanquejat pels dos cossos annexos amb planta baixa i pis. També d’uns adossats a la façana del pati, que disposen de coberta a una vessant cap a l’interior, i eren els espais on antigament se situaven annexos econòmics com les quadres, la pallissa i la cuina.

 

A l’esquerra observem l’entrada principal a l’Ajuntament amb el bigam de fusta original, a la dreta el despatx de l’alcaldia, amb el paviment ceràmic policromat.

A la fi del segle XIX la corporació municipal, a causa de l’enderrocament del vell edifici del consell situat en la plaça de l’església, adquireix aquest immoble a un ric propietari i industrial dedicat a la filatura de la seda, Domingo Llopis, i el constitueix en la seu de l’Ajuntament, a més d’instal·lar el rellotge públic, les escoles, els habitatges dels mestres i una xicoteta presó. Una acurada restauració al començament dels anys 80 va fer possible la conservació d’aquest edifici, així com dels seus singulars elements.