,

Els experts participants en les Jornades Hortes Històriques a Potries defensen els valors dels sistema de reg tradicional.

Geògrafs, economistes, ambientòlegs, científics, tècnics en patrimoni i llauradors reunits a Potries durant dos dies coincideixen en la necessitat d’adoptar mesures urgents per a preservar el patrimoni hidràulic.

Moltes i variades són les amenaces que fan perillar les hortes històriques de nord a sud del territori valencià. Malgrat haver perdut el seu prestigi en la societat valenciana, una nova mirada vers a d’elles pot ajudar a salvaguardar el clima, l’entorn, la biodiversitat i fins i tot la sostenibilitat econòmica del camp. Valors ecològics, patrimonials, econòmics, de sostenibilitat del territori, avalen la necessitat de repensar el model actual de modernització per reg per degoteig.

Un dels majors experts en Canvi Climàtic, el director emèrit del CEAM, Millán Millán, adverteix que la situació a la conca del Mediterrani està en l’umbral crític, i recomana actuar de manera immediata i a nivell global durant un període de 15 anys com a mínim per a intentar revertir la situació. Millán ha assegurat que “canviar les terres de cultiu per construcció augmenta la temperatura, si a més no hi ha l’evaporació adient i la terra no rep l’aigua que li cal destruirem el sòl”. Al seu parer mantenir les hortes històriques ajuda a provocar pluges a l’interior.

Des de la Fundació Assut, Vicent Sales, ha animat els llauradors i llauradores a lluitar contra els embats de les empreses de reg localitzat. “L’aigua ha de recòrrer les sèquies i hem d’acabar amb el fals argument de que el reg a manta malbarata l’aigua. Hem de defensar les hortes tradicionals i la vida dels llauradors”.

A més, el reg tradicional garanteix la biodiversitat en les conques dels rius. Ana Campo de l’Observatori del Vinalopó manté que “el sòl no són metres quadrats, és alguna cosa viva, li cal matèria orgànica viva que l’activen. Si reguem només en degoteig, no li tirem aigua i es salinitza”.

En el transcurs de la trobada s’han analitzat casos del camp valencià on perviuen a la vegada el sistema de reg per degoteig i el tradicional, és el cas de l’experiència de la comunitat de regants del Carrissar-Elx o el del Sindicato Privativo de la Vega Baja. El secretari d’aquesta entitat, Miguel Pedro Mazón apunta que “el sistema tradicional de reg ha generat a la al Baix Segura un ecosistema únic, un verger en el punt més àrid d’Europa, gràcies al retorn provocat pel reg tradicional”.

Pel que fa a la situació a la Safor, el president de la Comunitat de Regants del Riu d’Alcoi, Gaspar Pérez va descriure la problemàtica comarcal que passa per un excessiu minifundisme, l’escàs relleu generacional, la poca tecnificació, preus baixos en origen, i va defensar la implementació del reg per irrigació front al reg per gravetat per a modernitzar el sistema i intentar aconseguir beneficis per als llauradors.
Cal recordar que els regants dels canals baixos del Serpis viuen un procés de transformació i a partir del 31 de desembre del 2018 es voran obligats a regar per degoteig. L’alcaldessa de Potries Assumpta Domínguez ha demanat l’estudi de mesures per a garantir la supervivència del patrimoni hidràulic medieval per part de la comunitat de regants. Arran de la celebració de les jornades des de la direcció de l’entitat han mostrat la voluntat d’encetar un diàleg per tal de fer-ho possible.

Davant de l’abandonament de la xarxa històrica de partidors i sèquies, l’ambientòleg, Ismael Aznar, aposta per invertir en la seua millora per a garantir la pervivència de la flora i fauna.

Per la seua part, Gregorio Canales, professor de la Universitat d’Alacant ha dit que “l’horta es un exponent de sostenibilitat en l’ùs i reutilització d’escàs cabdals”.

Potries, la Safor-Valldigna, 16 de juny de 2018

0 comentarios

Dejar un comentario

¿Quieres unirte a la conversación?
Siéntete libre de contribuir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *